29 de dez de 2007

Boas decisións!

Para alén dos azares e das casualidades que non podemos controlar, deséxovos (e deséxome) un 2008 de boas decisións.

A alegría non sempre a podemos capturar e tamén é pasaxeira, como todo. Convoquémola, de calquera xeito, con esta canción de Antònia Font, un grupo das Balears que estou a coñecer grazas ao Roi, quen, como tantas veces na miña vida, me fai de cicerone por sons que ignoraba.



E velaí a letra:

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

I es penya-segat
i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament
sa gent se dutxa i ompl es carrers.
Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,
tothom m'estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent,
ses fireres no vendran cacauets.

I alegria! Ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria! Ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ...
I alegria...

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,
damunt la mar arrissada es avions.
Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,
me sala i m'arengada sa pell.

I es municipals, és evident,
fan aparcar bé a sa gent.

I alegria! Ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria! Ses òrbites en sincronia,
i es ovnis se pinyen i deixen un cràter
per sempre dins sa meva vida ...
I alegria...

I alegria! Ses velles se xapen de riure,
es dies s'acaben, i es fars il.luminen
ses góndoles entre ses cases.

I alegria...

Nenhum comentário:

Postar um comentário